La Liturgia de la Eucaristía: la Plegaria Eucarística

2 4 Pere TenaLa Litúrgia de l’Eucaristia és la part més important de tota la missa, ja que té lloc el Memorial del Senyor.

S’inicia amb una processó d’ofrenes, que es porten a l’altar. Aquestes ofrenes són, fonamentalment, el pa, el vi i l’aigua per a l’Eucaristia, si bé també es poden oferir altres coses, com ara ciris o flors. També és important, en aquest moment, fer l’ofrena pels pobres i per les necessitats de l’església. Mentrestant, es prepara l’altar, disposant el pa i el vi i tot el necessari per a l’Eucaristia. El celebrant, quan arriba a l’altar, presenta les ofrenes al Pare i en dóna gràcies. Seguidament, si s’escau, s’encensa les ofrenes, la creu i l’altar i finalment s’encensa el celebrant, els ministres i l’assemblea. Finalment, el celebrant es renta les mans amb el ritu del lavabo, tot demanant a Déu la purificació interior.

Un cop feta la presentació dels dons, el celebrant invita l’assemblea a pregar perquè l’eucaristia que anem a celebrar agradi a Déu i segueix amb una oració sobre les ofrenes, demanant que es transformin en el Cos i en la Sang del Senyor.

Aleshores, s’inicia la pregària eucarística, amb la salutació “El Senyor sigui amb vosaltres” i el celebrant proclama el prefaci, que és una oració d’acció de gràcies a Déu que ens introdueix a la celebració del memorial del Senyor. Es diu “prefaci” perquè significa “abans de l’acció”, “pre-facere”. Un cop recitat el prefaci, té lloc el cant del Sanctus. Seguidament, té lloc la consagració amb l’epiclesi (invocació), on es demana l’acció de l’Esperit Sant perquè el pa i el vi es converteixin en el Cos i en la Sang de Jesús. I es recita la narració de l’últim sopar amb les paraules que Jesús va dir als apòstols, tot mostrant el pa i seguidament el vi.

Un cop realitzada la consagració el celebrant convida a proclamar el misteri de la fe, o sigui la mort i la resurrecció de Jesús, tot esperant el seu retorn gloriós.

Segueix la pregària eucarística amb l’anamnesi, en la qual oferim al Pare el Cos i la Sang del Senyor i també l’ofrena de nosaltres mateixos i es torna a invocar l’Esperit Sant perquè ens congregui en la unitat. Aleshores, té lloc unes intencions particulars, com són la pregària pel papa, pel bisbe diocesà –i coadjutors i auxiliars, no altres bisbes– i pels altres ministres, per tot el poble i finalment pels difunts, tot demanant la intercessió de la Mare de Déu, de sant Josep –introduït en les pregàries II, III i IV pel papa Francesc– i dels sants.

La pregària eucarística finalitza amb la doxologia final on, elevant la patena i el calze, donem glòria a la Trinitat, amb la oració “Per ell, amb ell i en ell…”

Amb el gran “Amén” del poble finalitza la pregària eucarística. La Litúrgia de l’Eucaristia continua aleshores amb la Comunió.